Moviments veïnals reclamen actuar contra els pisos turístics

taula-rodona-2
L’Aula Ronda durant la taula rodona “Pisos turístics no! Decreixement turístic”. / Jofre Figueras

La plataforma Pisos Turístics No! va organitzar el 10 de febrer una taula rodona a la seu del Col·lectiu Ronda sobre el decreixement turístic i contra els pisos turístics. En finalitzar l’acte, una cosa va quedar clara:  la voluntat d’obrir el debat sobre els pisos turístics i de seguir fent pressió als carrers per trobar solucions als problemes que genera. A la taula van parlar Marc Vilar, advocat i membre del Col·lectiu Ronda; Horacio Espeche, arquitecte i activista de Fem Plaça; Susana Saumell de “La Barceloneta diu prou” i Francesc-Josep Deó en nom de Pisos Turístics No!. Deó, per evidenciar els problemes al voltant d’aquesta classe de pisos, va assenyalar que per a 11.700 pisos turístics només hi ha 18 inspectors que s’encarreguin de garantir que compleixen la normativa.

Espeche i Vilar van començar les ponències posant en context l’auditori. Espeche va parlar de què motiva el creixement dels pisos turístics a la ciutat i Vilar va aclarir el marc legal en què es mouen els habitatges d’ús turístic (HUT). “El model és depredador i extractiu”. Així defineix Espeche el model turístic de Barcelona. Com a solucions proposa el decreixement turístic i generar altres activitats econòmiques. Va criticar el poc parc de lloguer que té Barcelona i les dificultats que això provoca per accedir a l’habitatge, així com els lobbies i les elits extractives que actuen per afavorir la indústria turística, que qualifica d’”indústria extractiva”.

Vilar va posar llum sobre el marc legal. Va remarcar que hi ha dos problemes. Un, els HUT il·legals. L’altre, les molèsties que provoquen als veïns, siguin legals o il·legals, com els sorolls o els comportaments incívics. Les administracions tenen mecanismes per reaccionar davant d’aquestes infraccions i els veïns i veïnes ho poden denunciar. Si una administració no actua en tres mesos de marge, podem parlar d’inactivitat administrativa i es pot demanar a un jutge que obligui l’administració a actuar. En tot cas, Vilar recorda que “la qüestió probatòria és molt important“. Tenir proves dels problemes causats pels turistes és essencial perquè el jutge doni la raó.

Susana Saumell va demanar l’abolició de tots els pisos turístics i va incidir que tant els legals com els il·legals causen les mateixes molèsties. “Els veïns ens hem de moure i dir prou, els polítics només reaccionen quan es fan sentir els veïns” va dir Saumell per reclamar la mobilització dels ciutadans de Barcelona. També va arremetre contra els partits: “cap partit es manifesta en contra dels pisos turístics”. Cal assenyalar que entre el públic de la taula rodona estava María José Lecha, regidora de la CUP de Barcelona.

Tant Saumell com després Deó van demanar que es comencés a pensar en el decreixement turístic i l’abolició dels pisos turístics. El procés institucional és molt lent i malgrat que es fan passos, com la suspensió de la concessió de llicències per part de l’Ajuntament de Barcelona, els problemes del dia a dia encara són presents. Si hi ha voluntat política, es pot canviar el model turístic, segons els ponents a la taula rodona. Per això van reclamar la mobilització als carrers per garantir el dret al descans i el dret a la salut dels barcelonins i barcelonines, fent referència als veïns que han de prendre tranquil·litzants i antidepressius per poder dormir a les nits, per culpa dels sorolls.

HE
Horacio Espeche: “Per menys de 700 euros, no pots llogar un pis”. / Jofre Figueras

Futures mobilitzacions

Una reclamació unànime va ser la unitat d’acció de tots els barris de Barcelona que protesten pels HUT. Deó va exigir a l’Ajuntament “que actuï contundentment contra els pisos turístics ja”. Una mostra d’aquesta unitat d’acció és la manifestació del pròxim 20 de febrer, sota el lema Manifestació ciutadana en defensa dels barris. Stop turisme massiu convocada pels col·lectius Gràcia cap a on vas, Recuperem el Niza, Plataforma Veïnal Henkel, Assemblea de Barri Sagrada Família, AVV Sagrada Família i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS).

(Article de Toni Conde publicat a Turisme Sostenible BCN el dijous 11 de febrer de 2016)

 

Anuncis

Hostes vingueren…

Barcelona. Eixample. Entrevista a veïns del carrer Aribau que viuen en una illa plena d'allotjaments turístics i tenen problemes de convivència.
L’interior d’illa delimitat pels carrers Muntaner, Aribau, Aragó i Consell de Cent. Foto: JUANMA RAMOS.

Veïns del barri barceloní de l’Antiga Esquerra de l’Eixample conviuen a l’interior d’illa amb un hotel, un hostal i un hotel apartament i es queixen de les molèsties que els causen una desena de pisos turístics. També hi ha pisos d’estudiants que relloguen habitacions a turistes.

El nombre de visitants que rep Barcelona continua a l’alça i no és cap secret que la pressió turística es condensa al centre de la ciutat. L’entorn de la plaça de Catalunya, de fet, és la zona on hi ha un percentatge més elevat de places d’allotjament turístic en relació a la població resident. I si posem el focus en l’espai delimitat per la Gran Via i els carrers de Pelai, Roger de Llúria i Fontanella, resulta que les places per a visitants tripliquen el nombre de veïns censats. És el cas més extrem que es desprèn de les dades aportades pel govern municipal al debat per definir el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (Peuat). Aquesta zona pertany al barri de la Dreta de l’Eixample, el segon en el rànquing dels vint barris amb el percentatge més elevat de llits per turistes en relació a la població resident (50%), per darrere del Gòtic (53%). En el llistat també figura l’Antiga Esquerra de l’Eixample, on la ràtio se situa en el 19%. Al barri hi ha 41.913 barcelonins censats i 8.029 places d’allotjament turístic. A la pràctica, però, quin impacte té la realitat que descriuen les xifres en el dia a dia dels veïns?

Miquel Martínez viu des de fa quinze anys en un pis de lloguer de l’Antiga Esquerra de l’Eixample. El seu balcó dóna, en concret, a l’interior d’illa format pels carrers d’Aribau, Aragó, Muntaner i Consell de Cent. Una d’aquestes façanes està ocupada per oficines i els veïns comparteixen les altres tres amb un hotel d’un centenar d’habitacions, un hotel apartament, un petit hostal i, com a mínim, una desena d’apartaments turístics –legals i il·legals–, a què cal sumar alguns pisos d’estudiants. “Estem molt a prop del passeig de Gràcia, de la plaça Universitat i de la plaça de Catalunya i ben comunicats amb el metro; la localització és una joia per als turistes”, comenta resignat en Miquel. Un aparcament ocupa l’interior d’illa, on viuen persones grans amb lloguers de renda antiga i d’altres de més joves que els lloguen durant una temporada o bé els comparteixen. “Famílies n’hi ha poques, no sentiràs nens cridant o jugant”, comenta.

I la convivència amb els turistes? En Miquel explica que l’interior d’illa era “perfecte” fins fa cinc anys. “A les nits d’estiu, podies tenir-ho tot obert i hi havia silenci; senties els sorolls que pot haver-hi en qualsevol altre lloc quan algú fa una mica de xivarri el cap de setmana”, recorda. Va arribar un moment, però, que les molèsties van començar a augmentar. “A poc a poc, comences a notar que cada cop hi ha més soroll de gent parlant, cridant, fent festes… I t’adones que és constant, durant tota la setmana”, explica. “Penses que ets tu, que et molesta tot –prossegueix–, però arriba un dia que es fa insuportable i veus que altres veïns han sortit a queixar-se al balcó. Llavors, comences a parlar i a fer xarxa.”

En Miquel assegura que l’hotel, l’hotel apartament i l’hostal no causen conflictes. Ara bé, els pisos turístics i els d’estudiants –on hi ha alumnes de màster, més grans– són una altra història. “Hi ha estudiants que relloguen habitacions a turistes, ho sabem perquè ho han reconegut”, diu. És el cas d’uns joves que han llogat un pis en un edifici contigu al seu, amb terrassa. Segons en Miquel, han fet festes nocturnes –barbacoes– en què han entrat fins a 50 persones, situació que ha obligat la Guàrdia Urbana a demanar reforços per desallotjar el pis. Ell destaca, però, que els apartaments turístics són més conflictius. “Cada tres dies, arriba gent nova, molts cops a hores intempestives, i a l’estiu fan molt soroll; segueixen la festa a casa quan tornen de la discoteca i hi ha dies que marxes a treballar a les set i encara hi són”, diu. L’any passat, de fet, en Miquel va optar per anar a dormir a l’oficina un parell de nits. “Si tota la temporada d’estiu vas a dormir a les quatre de la matinada i t’has de llevar tres hores després per anar a la feina, al final, busques una alternativa per poder dormir; és una situació que afecta el teu rendiment a la feina i el teu humor”, lamenta.

En Miquel forma part de la plataforma veïnal Pisos Turístics NO!, que el dimecres organitza una taula rodona per debatre “sobre els problemes que generen aquests allotjaments i la necessitat de caminar cap al decreixement turístic”. “L’objectiu bàsic és la supressió de tots els pisos turístics”, explica. Considera que “Barcelona s’ha convertit en un parc temàtic” i alerta de l’expulsió dels veïns del barri. “En aquest cas, són els mateixos veïns els que, per llogar els seus pisos a turistes, estan fent fora altres veïns o fent-los la vida impossible”, adverteix.

(Article de LAURA SAYAVERA publicat a El Punt Avui el diumenge 7 de febrer de 2016)

 

 

Una reflexió…

taula-rodona-2
Foto: TurismeSostenibleBCN

Dijous 10 de febrer, al Col.lectiu Ronda de Barcelona, va tenir lloc la Taula Rodona de presentació de la plataforma “PISOS TURÍSTICS NO”.
L’acte, presentat pel seu portaveu, Francesc-Josep Deó, veí de l’Eixample, va comptar amb les intervencions de Horacio Espeche, arquitecte, membre de la plataforma “Fem Plaça”, Marc Vilar, advocat del Col.lectiu Ronda i Susana Saumell veïna de la Barceloneta.
Horacio ens va parlar del turisme que patim com un model depredador i extractiu i de la necessitat de la transformació del model de ciutat al voltant de tres eixos: la defensa d’allò públic, les experiències alternatives i la mateixa ciutat alternativa.
Marc Vilar ens va enumerar les qüestions legals del problema, i de la forma d’abordar les diferents accions que es poden empedre des de el punt de vista jurídic.
Susana es va referir a la problemàtica concreta dels pisos turístics i a les situacions dramàtiques que viuen les persones en el seu dia a dia a les comunitats de veïns, denunciant situacions aberrants de tot tipus, que fins i tot han arribat a l’agressió física a alguns casos.
També Francesc-Josep va parlar de les diferents patologies que es venen observant a les persones que pateixen aquest tipus de convivència, a causa de l’estres continuat, l’insomni i la manca de descans en general.
Finalment, va haver un interessant debat per part dels veïns dels diferents barris i es va fixar la necessitat d’intensificar les accions encaminades a abolir les lleis que han permès tan nefasta convivència. També intensificar les lluites al carrer.
En aquest sentit, es va recordar la convocatòria a la manifestació que tindrà lloc el dissabte, 20 de febrer a les 12 del migdia, davant el temple de la Sagrada Família, a la confluència dels carrers Marina amb Mallorca.

RL

Pisos Turístics NO! Decreixement Turístic

eixample

Davant els problemes provocats pels Habitatges d’Ús Turístic (HUTs) en moltes de les finques del Districte de l’Eixample de Barcelona –on s’aglutinen el 50 % de les llicències d’HUTs de Barcelona (4.607 llicències)- un col·lectiu de veïns i veïnes ens hem decidit a constituir-nos com a plataforma d’afectats sota el nom de PisosTurísticsNO

Entenem que les mesures que ha pres l’Ajuntament de Barcelona sobre els HUTs, com són el telèfon de queixes, la permuta de les multes per lloguer social o la mateixa moratòria d’allotjaments hotelers, NO solucionen els problemes del dia a dia que tenim el veïns i veïnes de la ciutat amb els usuaris dels Habitatges d’Ús Turístic, ja siguin aquests legals o il·legals.

Tot i que som conscients que algunes d’aquestes actuacions, com la mateixa moratòria, posa fre al “creixement legal i desordenat” dels allotjaments turístics, des de PisosTurísticsNO considerem que són del tot insuficient, ja que en cap cas son una solució que talli de soca-arrel els problemes que generen els Pisos Turístics que tant de temps fa que patim els veïns i veïnes de Barcelona.

Un dels aspectes que cal destacar, i que va més enllà dels problemes urbanístics, del preu de l’habitatge o de “convivència” entre els veïns i els usuaris dels HUTs, son els problemes de salut que estem detectant entre les persones afectades per les molèsties que provoquen els Pisos Turístics. L’excés de soroll constant o la impossibilitat de descansar per les nits, per exemple, generen greus alteracions en la salut de les persones afectades.

D’altra banda, des de la plataforma PisosTurísticsNO també constatem que, a l’hora de concedir llicències, l’Ajuntament de Barcelona no va tenir en compte les característiques arquitectòniques dels edificis (insonorització, per exemple), així com tampoc la concentració de llicències en una mateixa finca on s’ubiquen els pisos turístics, ni la conformitat dels veïns en una activitat econòmica on els usuaris dels HUTs tenen uns horaris i unes prioritats molt diferents als veïnat de Barcelona. Aquest darrera qüestió no només atempta contra el dret al descans dels veïns sinó que afecta directament al confort pels veïns i també suposa un problema de seguretat (horaris d’accés de les finques, desconeixem de qui entra i surt, ascensors blocats, etc.).

fora

Per tot això, exigim a l’Ajuntament de Barcelona que:

– Actuï contundentment contra els gestors dels pisos turístics il·legals, precintant tots els HUTs que no tinguin llicència i sancionant als gestors. Això implicaria una actuació i un seguiment més intens dels inspectors de l’Ajuntament per detectar els pisos turístics il·legals, que es calcula que hi ha tants con legals, a Barcelona hi ha concedides unes 9.606 llicències.

– Aclareixi i rectifiqui els tractes de favor del Districte de l’Eixample de l’Ajuntament de Barcelona a alguns gestors de Pisos Turístics del districte (fet que tenim denunciat al Síndic de Greuges de Catalunya). Volem que el Districte apliqui estrictament la normativa que regula els HUTs (Decret 159/2012 de 20 de novembre), així con els informes i actes d’inspecció i de la Guàrdia Urbana.

– Apliqui una moratòria INDEFINIDA pel que fa als Habitatges d’Ús Turístic a TOTS els districtes de Barcelona. En aquest sentit entenem que la saturació dels HUTs als barris i districtes com la Barceloneta, Casc Antic, Sagrada Família, Eixample, Gràcia o Poble Sec no es pot centrifugar als barris perifèrics de la ciutat, ja que difuminar el problema no implica fer-lo desaparèixer, sinó amagar-lo.

– Que l’Ajuntament de Barcelona redacti una nova normativa que prioritzi el DRET al descans dels veïns i les veïnes de la ciutat, per sobre dels interessos econòmics del lobbys turístics (una nova bombolla que pot esclatar en qualsevol moment). Aquests lobbys en cap cas tenen en compte la “carga” turística que poden suportar els barris de Barcelona i els seus habitants, impulsant un creixement desordenat i depredador que només te en compte els beneficis econòmics.

· HUTs (Clica sobre l’imatge per fer-la més gran).
· HUTs (Clica sobre l’imatge per fer-la més gran).

PisosTurísticsNO, com a plataforma d’afectats entenem que cal buscar una solució a la saturació turística (hotels, hostels, terrasses, ocupació de l’espai públic, pisos turístics, etc.) que pateix Barcelona. En aquest sentit i en relació als Pisos Turístics, cal una sèrie d’actuacions per implementar un decreixement turístic, en el nombre total d’HUTs, de forma immediata sobre els pisos il·legals. També cal actuar, a mig termini, sobre el nombre total de llicències, derogant-les i reduint-les progressivament, i revocant immediatament les llicències d’HUTs mal gestionades, on hi hagi, per exemple, denúncies de veïns.

Calen mesures urbanístiques, però també polítiques per evitar la “gentrificació” del veïns i les veïnes del seus barris. El decreixement turístic i la supressió dels pisos turístics legals i il·legals és l’única solució a un problema que afecta TOTS els barris de la ciutat, no només la Barceloneta.

Pisos Turístics NO
Plataforma de veïns i veïnes contra els Habitatges d’Ús Turístic (HUTs)

pisosturisticsno@gmail.com
@pisturisticno

La invasió ‘guiri’ tensa la convivència als barris

Disset entitats veïnals s’articulen per respondre davant les molèsties causades per la proliferació de pisos turístics a Barcelona. L’Ajuntament treballa en la redacció d’un Pla Especial Urbanístic, que presentarà d’aquí a dos mesos.

info pisos

El 24 de febrer d’enguany, la biblioteca Jaume Fuster del districte de Gràcia va acollir una audiència pública monogràfica de l’Ajuntament de Barcelona. Se centrava en l’impacte del turisme sobre el veïnat. Sònia Recasens i Joaquim Forn –tinents d’alcalde de l’aleshores federació CiU– presidien l’acte i, entre el públic, hi havia Lluís Rabell i Ada Colau. La majoria de cadires de l’auditori les van ocupar hotelers i empresaris del sector dels pisos turístics. Hi destacaven personatges com Joan Gaspart, propietari de la cadena hotelera HUSA, o Jordi William Carnes, director del consorci Turisme de Barcelona. El gruix del veïnat cabrejat va quedar fora de la sala. Tot i així, les intervencions de Maria Mas –en nom de l’AVV del Casc Antic– o Antonio López –resident a la Barceloneta– van mostrar el profund malestar existent pel destorb a la convivència que suposa la massificació turística.

La problemàtica va ser central durant la campanya de les eleccions municipals del mes de maig passat. Malgrat el tomb polític que s’ha viscut al consistori, cada vegada apareixen més plataformes i assemblees veïnals que traslladen les crítiques al govern d’Ada Colau, a qui acusen de la ineficàcia de les mesures preses fins ara. L’estiu passat, vam tornar a viure manifestacions des de la Barceloneta fins a la plaça de Sant Jaume i també als carrers de Gràcia. Pisos Turístics No, Gràcia on vas?, Som Paral·lel o Poblenou per un Turisme Sostenible són alguns dels nuclis que volen forçar un canvi de model, motiu pel qual s’han associat a l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible.

Veïnats d’ús turístic

L’impacte més greu és el que provoquen els Habitatges d’Ús Turístic (HUTS), inserits dins d’edificis amb veïns i veïnes alienes al negoci. El 3 de juliol, l’Ajuntament de Barcelona va decretar una suspensió temporal de permisos per a la instal·lació d’establiments d’aquest tipus. A Barcelona, hi ha 9.606 HUTS amb llicència, que representen un 33% del conjunt de places d’allotjament turístic de la ciutat –un 52% correspon a habitacions d’hotel.

La distribució territorial dels pisos és molt desigual. A la Dreta de l’Eixample, hi trobem 1.747 habitatges turístics legals, fet que suposa que, en algunes illes de cases, entre un 10% i un 15% del conjunt de la població és visitant. L’Esquerra de l’Eixample, Sant Antoni, el Poble-sec, el Poblenou, la Sagrada Família i la Vila de Gràcia delimiten la zona més afectada, segons les dades oficials.

Algunes xifres sorprenen: d’acord amb l’estadística municipal, a la Barceloneta, només s’han atorgat 69 llicències, dada que contrasta amb la percepció veïnal. La plataforma La Barceloneta Diu Prou ha denunciat que, al barri, hi ha centenars d’allotjaments turístics sense regular. Fonts municipals argumenten que es van fer inspeccions, “però va ser molt difícil trobar, verificar i demostrar l’existència d’aquest tipus d’activitat il·legal”. Al districte de Nou Barris, en canvi, la presència de guiris amb maletes i pals de selfie és pràcticament impossible de detectar. Al Turó de la Peira, Can Peguera, la Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona, no hi consta cap llicència de HUTS.

directapituno

Els empresaris dels pisos turístics, majoritàriament, es troben integrats a l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), que exerceix el seu paper de lobby davant l’administració. L’Ajuntament ha mantingut reunions i entrevistes amb aquesta entitat, així com amb l’Associació Catalana d’Albergs Turístics de Catalunya (Acatur), Prohut, Amfitrions de Barcelona, GHB i PPVT, organismes que agrupen una porció representativa de l’empresariat del negoci dels HUTS, amb l’objectiu de redactar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics, que es preveu presentar el mes de febrer. En aquesta roda de contactes, el govern local també ha recollit les opinions d’Amics de la Rambla, la Fundació Barcelona Comerç, CCOO, Ecologistes en Acció, el Consell de la Joventut, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i, sobretot, de les disset entitats que conformen l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, principal grup opositor als HUTS, que articula les demandes del veïnat més afectat per la seva proliferació.

El consistori apunta “l’esponjament de les llicències” com una de les prioritats per evitar altes densitats de pisos turístics en pocs barris. Les veus que s’hi oposen creuen que aquesta mesura desplaçarà el problema i que el que caldria és una moratòria permanent i un pla de decreixement per aquells barris que són a l’epicentre del conflicte. Mentrestant, un nou call center d’atenció telefònica coordinat amb la Guàrdia Urbana rep les nombroses i reiterades queixes per sorolls. Tots els gestors de HUTS tenen l’obligació de tenir un telèfon d’atenció operatiu les 24 hores del dia. Segons asseguren fonts municipals, si aquesta línia “no respon o no actua per resoldre la molèstia que ha provocat la queixa, es procedirà a iniciar un expedient que, després de tres episodis, pot derivar en la suspensió de l’habilitació”.

Jesús Rodríguez. Gràfic: Pau Fabregat. Foto: Gorka Leiza

Publicat a la DIRECTA número 398 (15/12/2015)

directa398

 

 

“Que vingui l’alcaldessa a passar una nit a casa, a veure si pot dormir”

Francesc-Josep Deó 58 anys. Professor i periodista. Veí de l’Eixample. Membre de la plataforma Pisos Turístics No

directafrancesc

Al bloc on visc, al número 366 del carrer València, quinze dels divuit pisos que hi ha es lloguen a turistes. El soroll i les molèsties diàries són insuportables: la festa és constant. Al terrat de la finca, ja fa anys que hi han posat taules i cadires i hi fan esmorzars, dinars, sopars i festes de nit. Quan el soroll no ve del sostre, és al pis de baix o al del costat. Parles amb els turistes i ho entenen, però l’endemà en vénen uns altres i ja hi tornem a ser. Tots els pisos són legals, excepte un. En una ocasió, l’Ajuntament el va arribar a precintar, però al cap de sis hores va venir el gestor, Fernando Negre –propietari de Negre BCN Apartments, que també controla una altra finca al passeig de Sant Joan 87–, va arrencar el precinte i va fotre més gent a dins. L’administració municipal no va fer cap mena de seguiment del cas.

Fa set anys que pressionem per tancar aquests pisos. Al principi, vam començar a sentir enrenou i, aconsellats per altres veïns, vam denunciar l’excés de soroll a la Guàrdia Urbana. Vam trucar, van venir i ens van donar una còpia de l’informe d’intervenció de la patrulla. Vaig anar a reclamar a l’Ajuntament amb el document a la mà. Des de llavors, aquest procés s’ha repetit més de trenta vegades. Ara mateix, acumulo una vintena d’informes de la policia local, alguns dels quals recullen diverses intervencions a l’escala. El districte va enviar inspectors, que van fer fotografies de la “sala de festes” que tenen muntada al terrat. El seu informe deia que les taules i les cadires s’havien de retirar. Cinc anys després d’instal·lar-les, encara són allà.

A finals de l’any passat, vam portar al cas a la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà. La síndica va estudiar la queixa i va considerar que –cito textualment– “l’actuació del Districte de l’Eixample no ha estat ajustada a dret ni eficaç”, ja que “no ha pres les mesures adients en tractar-se d’un habitatge d’ús turístic que no disposa d’habilitació prèvia”. L’òrgan ha emès dues resolucions, el desembre de 2014 i el gener d’enguany, en què recomana a l’Ajuntament “que agiliti la tramitació de l’expedient disciplinari per tal de restablir la legalitat i evitar que una activitat il·lícita ocasioni molèsties als veïns”.

Nova alcaldia, cap canvi

Passen tres governs: PSC, CiU i ara Barcelona en Comú (BeC). Tot segueix igual. Ens adrecem al gabinet de l’alcaldessa i no ens contesten, ens adrecem a Urbanisme i no ens contesten. Què li passa al Districte de l’Eixample? Què li passa a l’Ajuntament, que no fa cas de la seva mateixa inspecció ni de la seva Guàrdia Urbana? D’acord que no escoltin les nostres queixes, però que no facin cas a la síndica municipal, que els diu que no estan actuant a dret…

Alguns creien que l’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia podia ser un punt d’inflexió, però ja han passat uns set mesos des de les darreres eleccions municipals i el més calent és a l’aigüera. BeC ni tan sols ens ha contestat les cartes. El regidor de l’Eixample, Agustí Colom, que també és regidor de Turisme de Barcelona, diu el mateix que tots els seus predecessors: “Això és un problema de convivència”. Però nosaltres, des de la plataforma, responem que no, que és un problema urbanístic, un problema de salut i un problema econòmic; els lloguers a la zona han pujat fins un 50%. És un problema que ha creat l’Ajuntament, però que patim els veïns. Que vingui Colau a passar una nit aquí, aviam si pot dormir.

Pisos Turístics No: cap al decreixement turístic

La majoria de gent pateix el problema en silenci. A l’Eixample, és molt difícil moure coses, però ho intentem. Fa cosa d’un mes, un grup de veïns d’una dotzena de finques afectades de la zona ens hem reunit per formar la plataforma Pisos Turístics No, que s’ha adherit a l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS). Considerem que les mesures que ha pres l’Ajuntament en matèria de turisme, com la moratòria d’allotjaments hotelers, són del tot insuficients. No solucionen els problemes del dia a dia que tenim els veïns amb els usuaris dels HUTS, siguin legals o il·legals. Es tracta d’una qüestió de salut, de descans de la gent: no podem dormir.

Exigim a l’Ajuntament una actuació contundent sobre els pisos il·legals: precinte immediat de tots els HUTS sense llicència i sancions als qui els controlen. Es podrien revocar algunes llicències per impagament a Hisenda, perquè hi ha gestors que tenen uns quants pisos legals i uns quants d’il·legals. També volem que s’aclareixi quins són els tractes de favor que hi ha entre el Districte de l’Eixample i empreses de pisos turístics –que un funcionari ens insinuï que “aquests informes no arriben a la taula del regidor” fa sospitar alguna cosa. Des de Pisos Turístics No, reclamem una moratòria indefinida d’obertura de nous HUTS a tots els districtes. Que no passi que els portin a altres barris, com promouen alguns tècnics del consistori, perquè centrifugar el problema no és eliminar-lo, sinó enganyar la gent. Quan tenen un territori sagnat, van darrere d’un altre. És el que fan amb els barris: sagnar-los. Quan ja no els poden treure més suc, se’n van a Horta, el Poblenou…

Un procés participatiu ‘de riure’

La càrrega turística que poden suportar Barcelona i els seus barris ja fa temps que s’ha sobrepassat: hem d’apuntar cap al decreixement. Volem que l’Ajuntament prioritzi el dret al descans del veïnat per sobre dels interessos econòmics dels lobbies turístics. El dilluns 23 de novembre, vam fer una reunió a l’ABTS amb tècnics de la regidoria d’Urbanisme. Ens van proposar un procés participatiu de riure sobre l’aplicació del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), que ja tenen predissenyat. Nosaltres diem: “No, parlem de més coses, de com s’actuarà als barris, de com s’implementarà el decreixement”. Ens tanquen els temes i els calendaris. No s’adapten als tempos de debat de les plataformes: ens diuen que tot ha de quedar decidit en dos mesos i que, a més, el resultat no és vinculant. No ens donen temps per discutir, ens entreguen un qüestionari i ens diuen que l’omplim a casa. Això no és un procés participatiu: és una enquesta. La mateixa alcaldessa va dir que “guanyar no vol dir que puguem governar”. Que ho admetin: “No podem governar perquè estem en minoria”. Crec que, com va passar amb el Mobile World Congress, Ada Colau s’ha agenollat davant la pressió dels lobbies. Si no poden fer-hi res, que almenys no enganyin la gent i la facin participar en processos participatius per arribar a acords que després no es podran aplicar. D’altra banda, aquests processos poden dur a la desmobilització, perquè les plataformes s’hi han de dedicar a temps complet i això els impedeix tenir temps per fer una anàlisi pròpia. Nosaltres intentem incidir el màxim possible en les institucions, però volem mobilitzar el veïnat perquè s’impliqui en l’aposta pel decreixement turístic.

Marc Rude. Foto: Gorka Leiza

Publicat a la DIRECTA número 398 (15/12/2015)

directa398